De tot aquest temps men record de tres fets que romanen gravats al meu patrimoni emocional.
Dos son funerals; el de Franco, amb l'església a vesar i els semblants de la gent tristos i el funeral del meu padrí, amb la càrrega emocional que això comporta.
El cant de la Sibil.la és el tercer.
El dia de Nit Bona, a la misa de gall, hi havia galtades entre els escolans per servir la misa, no ho recors massa bé, però un parell de vegades me va tocar i vos asegur que l'emoció de sentir, que no escoltar, el cant de la Sibil.la per una nina que encara no l'hi havia canviat la veu, amb l'espasa entre les mans, encara m'emociona.
El fet que la Unesco hagi declarat aquest cant com a patrimoni inmaterial (¿que deu voler dir això?) de la humanitat, ha refrescat aquells moments feliços de la meva infantesa i esper que a altres nins d'arreu del mon els ajudi a crear-los.
El Cant de la Sibil·la és un dels drames litúrgics més antics que es conserven, havent perviscut fins als nostres dies a Mallorca o l’Alguer. El seu origen es remunta al món antic amb la figura de la profetessa que prediu el devenir. El cristianisme incorporà aquest personatge per anunciar l’arribada del Judici Final, aspecte recurrent durant les celebracions de Nadal a l’edat mitjana. Dins els temples, com fou el cas de la catedral de Girona, els cants de la sibil·la eren interpretats per un nen amb vestimenta femenina.
El cant de la Sibil·la
(Popular mallorquina)
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va ésser creat.
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, an el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
