Mostrando entradas con la etiqueta Publicacion. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Publicacion. Mostrar todas las entradas

27 de febrero de 2011

Un plan sencillo

Esta novela que acabo de leer, presenta un tema interesante, ¿quién no se ha planteado alguna vez, cómo reaccionaría al encontrarse una gran cantidad de dinero, sin dueño conocido y al alcance de solo alargar las manos? , pues de esto trata este libro, una relato que transcurre en la América profunda.


La primera mitad del libro me impresionó, es dónde se ‘cocina’ la dinámica de este grupo de cinco personas que saben sobre el dinero y todas las tensiones que este conocimiento les genera, es un análisis de moralidad psicológicamente apasionante y digno de pensar en ello detenidamente, sin embargo debo decir también que hay páginas que me resultaron demasiado descriptivas, sin avanzar en la trama, ni aportar datos relevantes, cual árbol de navidad con excesivos adornos, muy bonito, pero que da sensación de recargado.

A medida que iba avanzando en la lectura el temor de lo que va a suceder se me hacía evidente , porque sabía, que esto iba a terminar muy mal, pero no sabes cómo hasta que llegas al final.

En el último tercio empieza a ser una historia desequilibrada que finalmente pierde algo de su credibilidad.

El final es apropiadamente sombrío y fatalista, es posible que esperara un fin con rapidez y un giro inesperado, pero no, simplemente voy pasando páginas y en un momento dado, me encuentro con la tapa del libro.

No es un libro de intriga en el que la acción transcurre a gran velocidad creando un punto de tensión donde luego todo se resuelva en unos párrafos, es como un disco de 33 revoluciones, las páginas te llevan lenta e inexorables al suspense , presente y en abundancia. Un ejemplo de cómo nos puede corromper el dinero.

Opino que se trata de una buena novela, mejor que algunas que cubren las mesas de ciertos grandes almacenes, catalogadas como ‘best seller’s’.

Autor : Scott Smith  -- Edición de 1994


PELICULA


Cuatro años más tarde, en 1998 se estrenó una película basada en esta novela, bajo la dirección de Sam Raimi y guión del mismo autor, Scott B. Smith, no la comento dado que no la he visto, en lista de espera la tengo.

18 de noviembre de 2010

Sibil.la

COLL ANTONI. Quan pels carrers encara no hi havia cotxes i entrava a les cases amb in "Ave María Purísima", temps on encara l'ullastre es doblegave i un parell, de monjes i capellans ens disenyaven en l'imaginari infantil un món ple de sants, verges i àngels. Jo era escolanet.

De tot aquest temps men record de tres fets que romanen gravats al meu patrimoni emocional.

Dos son funerals; el de Franco, amb l'església a vesar i els semblants de la gent tristos i el funeral del meu padrí, amb la càrrega emocional que això comporta.

El cant de la Sibil.la és el tercer.

El dia de Nit Bona, a la misa de gall, hi havia galtades entre els escolans per servir la misa, no ho recors massa bé, però un parell de vegades me va tocar i vos asegur que l'emoció de sentir, que no escoltar, el cant de la Sibil.la per una nina que encara no l'hi havia canviat la veu, amb l'espasa entre les mans, encara m'emociona.

El fet que la Unesco hagi declarat aquest cant com a patrimoni inmaterial (¿que deu voler dir això?) de la humanitat, ha refrescat aquells moments feliços de la meva infantesa i esper que a altres nins d'arreu del mon els ajudi a crear-los.







El Cant de la Sibil·la és un dels drames litúrgics més antics que es conserven, havent perviscut fins als nostres dies a Mallorca o l’Alguer. El seu origen es remunta al món antic amb la figura de la profetessa que prediu el devenir. El cristianisme incorporà aquest personatge per anunciar l’arribada del Judici Final, aspecte recurrent durant les celebracions de Nadal a l’edat mitjana. Dins els temples, com fou el cas de la catedral de Girona, els cants de la sibil·la eren interpretats per un nen amb vestimenta femenina.



El cant de la Sibil·la

(Popular mallorquina)


El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va ésser creat.
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, an el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.


Entradas más vistas

Licencia Creative Commons
REFERENCIAS Y LECTURAS por G.Garcias se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-Sin Derivadas 3.0 Unported.