Sa Fira de Campos

Dijous 20 d'octubre de 2011 és dia de Fira al meu poble i divendres 21 el Firó.

Des de fa quatre anys es símbol de sa fira és sa sobrassada, per tant aquesta és sa quarta fira de sa sobrassada.

Fidel a la tradició el temps no acompanya, està una mica ennuvolat i bufa un aire desagradable.

Tot tipus de formatges

Veure es  programa de sa fira.

21-10-2011

Encara que no ha arribat a ploure, tal com va passar desgraciadament l'any passat, segons m'ha explicat la meva dona, algunes joguines s'anaven nedant carrer avall.

Divendres, dia del firó sí que ha millorat el temps, i la gent a sortit de casa omplint els carrers.

Els propietaris dels llocs es queixen  que hi ha poca despesa, però és que per una banda la crisi económica es nota, per altra banda els preus no acompanyen, són alts, se li van a un les ganes de comprar.

Els escenaris no han canviat,  l'objectiu comercial predomina en el programa de dijous i divendres. Els altres actes ocupen un lloc molt secundari.

Com he dit abans sa sobrassada i derivats són els protagonistes, la gent mira, ensuma, prova si es dóna l'oportunitat i segueix els seus passos. Hi ha també l'anomenada rutapa, (tapes i menjars a base de productes típics), en la qual participan la majoria de bars i restaurants del poble.

Sobrassada mallorquina

Per motius de treball i altres circumstàncies feia més de trenta anys que estava absent d'aquesta fira.

He sentit que afloren records de dies llunyans, on en el moment més inesperat, arran d'observar un detall concret,  m'assalta qualque record d'anys enrere, més bell com més remot.

No hi ha res dolent en fer-se gran, al contrari, però l'únic pecat real que existeix, és el d'esborrar el nin que varem esser de sa nostra memòria. Un altre dia escriuré de s'altra fira, sa dels anys 60.

Llocs de venta

Cal Senyor Ponsetí

La vivenda, que forma part de les escoles de Campos, (inaugurades al desembre de 1935),  era utilitzada anys enrere per el director del centre escolar i la seva família. Per mi és i serà sempre Cal senyor Pedro Ponsetí.

Mestre del estat i director de aquestes escoles, hi habitava juntament amb la seva esposa quan jo el vaig conèixer. No sé que ningú mai més i visques a aquesta casa, exceptuant a dia d'avui, que a vegades quant i pas i veig gent, un grapat, asseguts a la taula del menjador, a simple vista no em pareixen docents.

Envoltant la tardor de l’any 1963 fou quant vaig parlar amb ell per primer cop.

Pel mes de setembre començà un nou curs i jo anava a la classe de don Andreu (nicolavet). Per qualque motiu que desconec, quasi un mes més tard, el meu pare em digué que em tocava fer el ingrés, per començar el batxillerat.

Havia concertat una cita amb el senyor Ponsetí per què m’avalués i decidís si estava preparat per començar el curs de l’ingrés aquell mateix any o per el contrari ho deixéssim per el proper.

Així que una tarda ens presentarem el meu pare i jo a cal senyor Ponsetí. Record que em saludà amb un copet damunt el cap i em va fer passar al menjador de ca seva. Allà em digué que segués a la taula quadrada que hi havia al centre de la sala. Damunt hi penjava del cel ras una làmpara de braços de vidre color caramel•lo. Em donà un llibre nou i mes gran que els que jo emprava, em va dir que escrigués a un paper un quants paràgrafs de una determinada pàgina, un cop escrits em va fer llegir una part de una altra pàgina en veu alta.

Pocs instants desprès sentí com li deia a mon pare que podia començar l’ingrés la propera setmana, es girà cap a mi i me entregà el llibre que havia estat llegint, diguent-me que a partir d’ara i a diferencia del que succeïa els altres anteriors cursos aquest seria el meu únic llibre, ja que estava dividit en parts i contenia totes les matèries. Jo l’agafà i mirà la portada per primera vegada. Es deia ‘ APTO ‘ i el vaig conservà molts d’anys.

Aquesta fou doncs la primera i única vegada que vaig traspassar el llindar de la casa del senyor Ponsetí.

El primer dia de classe em sentí perdut però la seva manera de ensenyar i el records que d’ell guardo em quedaren dins la meva memòria, i a dia de avui, cada cop que hi pas per davant, em porta records llunyans

Tot el que succeí desprès ja es una altra historia…

La foto correspon a la dita vivenda, feta el 21 de setembre del 2010