La vivenda, que forma part de les escoles de Campos, (inaugurades al desembre de 1935), era utilitzada anys enrere per el director del centre escolar i la seva família. Per mi és i serà sempre Cal senyor Pedro Ponsetí.
Mestre del estat i director de aquestes escoles, hi habitava juntament amb la seva esposa quan jo el vaig conèixer. No sé que ningú mai més i visques a aquesta casa, exceptuant a dia d'avui, que a vegades quant i pas i veig gent, un grapat, asseguts a la taula del menjador, a simple vista no em pareixen docents.
Envoltant la tardor de l’any 1963 fou quant vaig parlar amb ell per primer cop.
Pel mes de setembre començà un nou curs i jo anava a la classe de don Andreu (nicolavet). Per qualque motiu que desconec, quasi un mes més tard, el meu pare em digué que em tocava fer el ingrés, per començar el batxillerat.
Havia concertat una cita amb el senyor Ponsetí per què m’avalués i decidís si estava preparat per començar el curs de l’ingrés aquell mateix any o per el contrari ho deixéssim per el proper.
Així que una tarda ens presentarem el meu pare i jo a cal senyor Ponsetí. Record que em saludà amb un copet damunt el cap i em va fer passar al menjador de ca seva. Allà em digué que segués a la taula quadrada que hi havia al centre de la sala. Damunt hi penjava del cel ras una làmpara de braços de vidre color caramel•lo. Em donà un llibre nou i mes gran que els que jo emprava, em va dir que escrigués a un paper un quants paràgrafs de una determinada pàgina, un cop escrits em va fer llegir una part de una altra pàgina en veu alta.
Pocs instants desprès sentí com li deia a mon pare que podia començar l’ingrés la propera setmana, es girà cap a mi i me entregà el llibre que havia estat llegint, diguent-me que a partir d’ara i a diferencia del que succeïa els altres anteriors cursos aquest seria el meu únic llibre, ja que estava dividit en parts i contenia totes les matèries. Jo l’agafà i mirà la portada per primera vegada. Es deia ‘ APTO ‘ i el vaig conservà molts d’anys.
Aquesta fou doncs la primera i única vegada que vaig traspassar el llindar de la casa del senyor Ponsetí.
El primer dia de classe em sentí perdut però la seva manera de ensenyar i el records que d’ell guardo em quedaren dins la meva memòria, i a dia de avui, cada cop que hi pas per davant, em porta records llunyans
Tot el que succeí desprès ja es una altra historia…
La foto correspon a la dita vivenda, feta el 21 de setembre del 2010
0 comentarios:
Publicar un comentario